06 febr. Comunicat 1r equip femení

Comunicat i explicacions de la plantilla del 1r equip de la UE Figueres femení arran dels incidents al camp del Base Montcada

Ahir, dissabte 5 de febrer, al camp de futbol municipal La Ferreria, de Montcada, vam viure una de les experiències més impactants de la nostra trajectòria al món del futbol en el partit Base Montcada-Figueres de Primera Catalana femenina. I volem denunciar els fets ocorreguts ja que no representen ni l’equip, ni el club, ni l’afició, ni el futbol, ni el futbol femení.

De partits n’hi ha de tota mena, alguns es perden, d’altres es guanyen i d’altres s’empaten; però quan passa quelcom similar al que va succeir ahir, el resultat és el que menys importa.

Buscar culpables no és, ni molt menys, la solució, però sí que creiem que, en aquest cas, hi ha persones que haurien d’acceptar responsabilitats. Començant doncs, per l’àrbitra del partit (Ana Collado), que no va tenir cap problema en acceptar obertament la relació que mantenia amb les jugadores de l’equip local amb frases en el moment de la revisió de fitxes com: “Venga Andrea dime tu nombre” referint-se a la jugadora rival que havia d’ensenyar el dorsal en aquell moment o dient “¿Qué quieres, si las conozco des de pequeñitas?”. I, malhauradament, aquesta relació es va poder viure durant el partit amb un arbitratge pèssim decantant sempre la balança cap a l’equip local sense cap mirament ni remordiment amb comentaris textuals com: “¿Quieres un penalti? Yo te lo pito luego” i, com era d’esperar, pitant un penal a la següent jugada de les rivals dins l’àrea en una acció a pilota parada sense veure ni tan sols què havia passat. O obviant fores de joc claríssims que acabarien en gol. Un arbitratge tan nefast condiciona un partit, i més quan l’equip rival, essent plenament conscient de la situació, decideix dur el partit cap a situacions tan antiesportives com la següent: Quan el Base Montcada va marcar el quart gol, que suposava l’empat, la golejadora va celebrar-lo abraçant i fent-li un petó a la nostra portera de forma provocativa. Creiem que una acció tan ruïna defineix a qui l’executa per si sola. Queda clara doncs la tensió que genera estar 90 minuts patint aquesta injustícia sense poder-hi fer res.

Finalitza el partit i comença un enfrontament entre la nostra portera i la jugadora que havia anotat el quart gol, en el que s’hi sumen altres jugadores intentant calmar la situació quan, de cop, apareix un senyor del públic i agredeix físicament a la nostra portera (Fatu Balde) i, seguidament, en posar-se davant dues altres jugadores del nostre equip (Andrea Ripolles i Laia Palomeras) per frenar-lo, reben també per part seva. Aquest home, si és que es pot considerar com a tal, sabem el seu nom i un cognom, tot i que el club rival no va voler proporcionar a la policia quan va venir per denunciar els esdeveniments. I és una persona vinculada al club, més concretament, vinculada al femení.

Volem condemnar aquests fets perquè per nosaltres el futbol representa uns valors que no tenen res a veure amb situacions com la viscuda ahir. Demanem a la Federació Catalana de Futbol que es sancioni tant al club, l’àrbitra, com l’agressor perquè no torni a trepitjar un camp de futbol mai més, ja que són aquest tipus de persones les que embruten un esport que promou tants valors com el nostre.