03 maig Missatge dels capitans del 1r equip masculí del Figueres

Els quatre capitans del primer equip masculí de la Unió Esportiva Figueres, Pol Tarrenchs, Nil Congost, Pere Espuña i Pol Bastidas, han volgut expressar el sentiment de l’equip, en nom de tota la plantilla, després de certificar el descens a Primera Catalana:

“Com han dit el president Narcís Bardalet i l’entrenador Moisés Hurtado, també volem demanar perdó als socis i aficionats de la Unió per no haver pogut mantenir-nos a Tercera RFEF. Parlem en nom de tota la plantilla quan us diem que lamentem profundament aquest descens, i ho sentim molt no haver aconseguit l’objectiu de la permanència. Tornarem a Tercera RFEF el més aviat possible, no en tenim cap dubte, perquè ens aixecarem més forts.

Afortunadament, ens podem mirar tots a la cara, perquè som conscients que tothom ha donat el millor de sí mateix. És difícil trobar un club on tothom rema en la mateixa direcció, i on es tracti millor als jugadors. Gràcies pel recolzament.

Ha estat una temporada difícil, la manca de sort en moments molt puntuals, i les greus lesions, ens han castigat moltíssim, tant als partits com als entrenaments. Però no valen les excuses. Malgrat tot, l’equip ha lluitat fins el darrer minut de cada partit.

Qui sap fins on hagués arribat aquesta plantilla i cos tècnic sense l’ampli llistat de baixes per lesions greus. Per altra banda, no ens amaguem, a Vilatenim no hem sabut adaptar-nos i treure’n rendiment. Hem competit sempre, excepte alguns partits on no hem estat a l’alçada, com els dos enfrontaments contra la Guineueta, que en cas de victòria, ens haurien fet evitar el descens directe.

Volem també agraïr la feina de tots els treballadors del club, és impossible no sentir-te còmode a Vilatenim, a tots ells, gràcies. I no ens volem oblidar del futbol base, és un orgull veure crèixer juvenils de tant bon nivell i que s’han adaptat a la competició de forma brillant, sense ells tot hagués estat més complicat. La Unió té un futbol base excepcional, i els fets (els 10 juvenils que han debutat) ho han demostrat. A tots ells, gràcies.

Finalment, no tenim paraules per agraïr el suport des del primer dia dels socis i aficionats, que sempre ens han acompanyat a casa i a fora. A tots vosaltres, gràcies afició, sou collonuts! Lamentablement, no podem tirar el temps enrere, així que toca mirar endavant, i us podem assegurar que lluitarem per convertir els vostres ànims en victòries.

La ciutat, el club i la gent que el forma es mereixen estar més amunt, ens aixecarem i hi tornarem el més aviat possible, no en tingueu cap dubte que els jugadors que ens quedem al club, ho farem per sentiment, i pel gran deute que tenim amb vosaltres. Jugar a la Unió és un orgull, i aquest orgull, afegit al compromís, ha de ser el punt de partida per recuperar el més aviat possible la categoria perduda.”